Donald Trump, en la seva profunda imperícia, ignorant i fanfarrona, va voler perpetrar un atac en tota regla contra Iran. Volia bombardejar instal·lacions militars com a resposta a la destrucció d’un drone. Pretenia demostrar que estava (i està) disposat a tot. Hagués pogut originar una catàstrofe mundial: política, però sobretot econòmica. Encara sort que es va desdir en 10 minuts. Els militars li van explicar que la guerra, avui en dia, va per altres viaranys: l’espai cibernètic.
No se sap exactament quin atac cibernètic es va perpetrar. Aquestes operacions (habituals) són considerades ultrasecretes. Podria ser una mena de simulació, un senyal lleu, un avís, una demostració de força continguda, l’exemple no consumat d’una operació catastròfica que paralitzés tot el país. Però, en la seva màxima intensitat, aquests atacs podrien ser demolidors.
La NSA (National Security Agency) és capaç de fer-ho. Està especialitzada en actuar en aquest camp de batalla global, sense fronteres. El seu objectiu: interferir, interceptar i analitzar tot tipus de comunicacions en qualsevol suport tecnològic. Edward Snowden va demostrar que, mitjançant l’ús de la tecnologia més avançada, l’NSA espiava tothom: sospitosos i innocents, grups amenaçadors o simplement inofensius, governs amics i enemics. Tot arxivat dins d’una sèrie de superordinadors interconnectats. Un banc de dades increïble. Tot sota control.
La guerra moderna es desenvolupa en aquest nou espai de conflicte. Fixeu-vos bé: es tracta d’una guerra no declarada, que es practica les 24 hores del dia tots els dies de l’any. Es fa servir fonamentalment per a atacar els sistemes informàtics de qualsevol país i protegir els propis, per penetrar en les seves xarxes i obtenir informació de tot tipus (militar, política, econòmica…). També s’usa per a desmuntar i/o per a infectar les xarxes amb desinformació (rumors, falsedats, intoxicació, propaganda…).
El president Putin en sap molt d’això. Sembla que la seva NSA està formada per diverses empreses estatals secretes, algunes enormes i d’altres petites (gestionades per exhackers), que naveguen en l’anonimat, i que depenen finalment de l’FSB (Servei Federal de Seguretat), l’agència successora del KGB. Sembla que bona part de la primitiva FAPSI (l’Agència Federal de Comunicacions) també s’hi va integrar.
Una de les armes més efectives són els virus. L’NSA injecta virus molt potents al ciberespai: virus de vigilància i virus de control i atac. Els virus de tipus “Carnivore” actuen sobre les xarxes, intercepten tota la informació que passa pels servidors generals (correus electrònics, webs, etcètera), i filtra les dades mitjançant algoritmes molt complexos. Els virus del tipus “Tempest” estudien tot allò que passa sobre la pantalla d’un ordinador, d’un smartphone o una tauleta en temps real.
Els virus del tipus “Cavall de Troia” posen els aparells connectats (i també tot el sistema) a les ordres d’aquell que els ha infectat. No solament permeten observar totes les operacions, sinó també manipular-les: modificar-ne els arxius i canviar les aplicacions. Es tracta d’un control remot absolut. I finalment, les “Bombes lògiques” s’introdueixen secretament en el maquinari o el programari dels aparells electrònics, des de la fàbrica o en ple ús, i alteren o fan malbé el funcionament d’un ordinador, una xarxa o un sistema.
I només en són quatre exemples. Els més gastats.
¿El Departament de Defensa nor-damericà va ordenar un d’aquests tipus d’atac contra Iran? Sembla que sí. El New York Times i el Washington Post en van tenir proves. Amb quin objectiu? No ho sabem. ¿Què van malmetre? Ni idea. La versió extraoficial parla de destrucció dels sistemes d’armes de la Guàrdia Revolucionària.
Però la primera i típica reacció de Trump, agredir de forma convencional, amb bombes o míssils intel·ligents, indica fins a quin punt ell (que n’és el president i comandant en cap), i també tots nosaltres, desconeixem com ens controlen o ens poden controlar.
El poder més absolut de la història de la humanitat.