BLOG
Nova extrema dreta: desafiament global
He reunit tots els flocs de neu i els tuits publicats sobre l’intent de l’extrema dreta de crear una internacional populista. Amb ells, he construït un tauler d’investigació (investigation board), en forma de llistat textual (no gràfic). És semblant a allò que fan els detectius a les pel·lícules de cine negre.
La ignorància informada
Ningú està segur de quins impactes socials tindran les tecnologies de la informació i de la comunicació (les TIC). Provocaran, sens dubte, canvis revolucionaris que ens portaran a nous estadis del coneixement humà. Però, serem més savis i més feliços? No se sap. L’únic que es pot dir (per experiència històrica) és que també originaran turbulències i caos.
Mil i una consideracions sobre la mort
La covid 19 ha estat una pandèmia letal: camí cap als 3 milions de morts a tot el món, milers de morts a Espanya i a Catalunya. I sorprenentment, en plena crisi del coronavirus, se n’ha parlat poc de la mort i dels morts, dels seus patiments i dels seus sentiments, moments abans que arribés la foscor eterna. I després? Hi ha un després?
Contes de negra nit (2) L’Acadèmia dels Desconfiats (i el cercle dels silenciosos desconeguts)
Un grup de set persones (cinc dones i dos homes) es reuneixen a la vella Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona per a combatre l’aliança dels grans Serveis d’Intel·ligència, amb el nom de Priorat de Sió. Formen el Cercle dels Silenciosos Desconeguts. Un nombrós equip de col·laboradors participen en la lluita. Tres han estat assassinats en tres cementiris.
Ànsia de trobar vida més enllà de la Terra
Els mitjans de comunicació es van fer ressò, el passat juny (2019), del descobriment d’un sistema solar amb dos planetes que, diuen, tenen unes condicions que permeten contenir vida. L’estrella al voltant de la qual orbiten, Teegarden, és una nana roja que està a una distància de 12,5 anys llum. Però no ens fem massa il·lusions.
Quan els plàtans eren com els humans
Moltes persones es neguen a menjar carn perquè provenen d’éssers vius semblants als humans. Però sovint no es tenen en compte altres coincidències. Per exemple: la composició de les cèl·lules entre els humans i els plàtans (que també són éssers vius), és també molt semblant, tot i algunes diferències.
Izpisúa: els límits de l’ètica científica
Un equip dirigit per Juan Carlos Izpisúa ha injectat cèl·lules mare humanes en embrions de mico. Els investigadors volen generar òrgans compatibles per a trasplantaments. L’objectiu és bo. Però és una pràctica força irresponsable, tenint en compte els dubtes que això genera.
Quan les cèl·lules van decidir col·laborar
El Dictyostelium és una ameba molt primitiva, que probablement va fer el pas des de les cèl·lules úniques a les cèl·lules col·laboradores, les quals van antecedir els animals pluricel·lulars. D’això fa uns mil milions d’anys.
¿Cotxes elèctrics sense bateries?
Un cotxe elèctric intel·ligent, amb conducció autònoma, sense bateries, l’electricitat del qual prové dels carrers, les carreteres o les autopistes. Va ser previst fa gairebé 50 anys. Pot ser realitat en un futur?
El dia que Trump no va saber el que es feia
Donald Trump, en la seva imperícia ignorant, va voler perpetrar un atac en tota regla contra Iran. Volia bombardejar instal·lacions militars. Hagués pogut originar una catàstrofe mundial: política, però sobretot econòmica. Encara sort que es va desdir en 10 minuts. Els militars li van explicar que la guerra, avui en dia, va per altres viaranys: l’espai cibernètic.
Per què existeix alguna cosa en comptes de no res?
Un sol punt, tan petit, que mesura menys que un àtom. Aquest és l’inici de totes les coses, segons les teories cosmològiques més acceptades. I a partir d’aquí comença la llarga història de la matèria i de la vida. Del Cosmos. És l’esbós primigeni de la complexitat i de la intel·ligència. ¿És el factor que porta finalment a una destrucció inevitable?
Empresaris explotadors i, a la vegada, treballadors explotats
Byung-Chul Han, professor de Filosofia a Berlín, sosté que la societat disciplinària que va caracteritzar bona part del segle XX ha estat substituïda per la societat del rendiment. Neix un nou model laboral: empresaris i treballadors al mateix temps. Són els autònoms.
Per què els goril•les no gestionen els zoos?
Thomas Suddendorf va plantejar una pregunta pertorbadora: ¿per què nosaltres, els éssers humans, dirigim els parcs zoològics, i no els goril·les? Suddendorf estudia l’evolució de la ment humana. La seva pregunta pressuposava que els goril·les són avantpassats nostres i que, en algun moment, es van quedar aturats en l’aventura de l’evolució. Però per què va succeir tot això? Els humans en som l’últim capítol?
Contes de negra nit (1) N factorial
Els serveis d’intel·ligència de les principals potències han creat un organisme comú, al marge dels governs dels quals teòricament depenen. Són el poder real. Un poder malèfic que vol dominar el món i determinar el seu futur. Un vell i estrafolari matemàtic descobreix el complot, i és assassinat. És el primer Conte de negra nit, i es titula “N factorial”
Un premi a l’inconformisme
A la dècada dels 50 del segle passat, els magatzems nord-americans de vestits i complements Lord & Taylor, una mena de Zara de luxe, atorgaven un premi al pensament independent. Heu entès bé: al pensament independent. Us imagineu això ara? Per exemple: un gran centre comercial, un banc, un diari o, fins i tot, una televisió privada o pública promovent el pensament crític?
CONTACTE
SANTIAGO RAMENTOL MASSANA
santiago.ramentol@uab.cat