Byung-Chul Han, professor de Filosofia de la Universitat de les Arts de Berlín, sosté que la societat disciplinària que va caracteritzar bona part del segle XX ha estat substituïda per la societat del rendiment. Els ciutadans de la societat del rendiment ja no són objecte d’obediència jeràrquica (Foucault), sinó que són valorats per la seva capacitat de donar profit. Aquestes persones solen ser emprenedores d’elles mateixes: els autònoms.

Hi ha dos tipus bàsics d’autònoms: aquells que ho fan per voluntat pròpia, perquè és allò que els convé com a model de guanyar-se la vida sense dependre d’altres; i aquells que s’hi veuen abocats perquè una empresa els obliga a enregistrar-se com a treballadors per compte propi.

Byung-Chul Han creu que la societat disciplinària, subjecte a una estructura jeràrquica, produïa, en la seva negativitat, bojos i criminals. I que la societat del rendiment, en tractar de maximitzar la producció, produeix depressius i fracassats, com una expressió patològica de l’esgotament.

En aquest cas, ens trobem davant d’un treballador-a i empresari-a, tot a la vegada, aparentment no sotmès a ningú, però sí a ell mateix. El subjecte del rendiment es troba en guerra contra ell o ella mateixa. Viu per a i per al seu treball. No descansa mai. Està permanentment connectat. Es veu obligat a autoexplotar-se. És la gran paradoxa.

Aquesta autoexplotació pot ser pitjor que la del vell model autoritari, perquè va acompanyada d’un fals sentiment de llibertat (una llibertat paradoxal).

La lectura de Byung-Chul Han és molt recomanable. Un dels pensadors del futur.