SANTIAGO RAMENTOL MASSANA
PRESAGIS
el futur de la ciència, les tecnologies,
la seva comunicació i
els seus impactes socials
L’APARADOR
Aquí s’exposen els títols dels textos i reflexions més recents o que em semblen més interessants. En aquesta ocasió, proposo els temes següents:
Nova extrema dreta: desafiament global
He reunit tots els flocs de neu i els tuits publicats sobre l’intent de l’extrema dreta de crear una internacional populista. Amb ells, he construït un tauler d’investigació (investigation board), en forma de llistat textual (no gràfic). És semblant a allò que fan els detectius a les pel·lícules de cine negre.
La ignorància informada
Ningú està segur de quins impactes socials tindran les tecnologies de la informació i de la comunicació (les TIC). Provocaran, sens dubte, canvis revolucionaris que ens portaran a nous estadis del coneixement humà. Però, serem més savis i més feliços? No se sap. L’únic que es pot dir (per experiència històrica) és que també originaran turbulències i caos.
Mil i una consideracions sobre la mort
La covid 19 ha estat una pandèmia letal: camí cap als 3 milions de morts a tot el món, milers de morts a Espanya i a Catalunya. I sorprenentment, en plena crisi del coronavirus, se n’ha parlat poc de la mort i dels morts, dels seus patiments i dels seus sentiments, moments abans que arribés la foscor eterna. I després? Hi ha un després?
Contes de negra nit (2) L’Acadèmia dels Desconfiats (i el cercle dels silenciosos desconeguts)
Un grup de set persones (cinc dones i dos homes) es reuneixen a la vella Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona per a combatre l’aliança dels grans Serveis d’Intel·ligència, amb el nom de Priorat de Sió. Formen el Cercle dels Silenciosos Desconeguts. Un nombrós equip de col·laboradors participen en la lluita. Tres han estat assassinats en tres cementiris.
Ànsia de trobar vida més enllà de la Terra
Els mitjans de comunicació es van fer ressò, el passat juny (2019), del descobriment d’un sistema solar amb dos planetes que, diuen, tenen unes condicions que permeten contenir vida. L’estrella al voltant de la qual orbiten, Teegarden, és una nana roja que està a una distància de 12,5 anys llum. Però no ens fem massa il·lusions.
Quan els plàtans eren com els humans
Moltes persones es neguen a menjar carn perquè provenen d’éssers vius semblants als humans. Però sovint no es tenen en compte altres coincidències. Per exemple: la composició de les cèl·lules entre els humans i els plàtans (que també són éssers vius), és també molt semblant, tot i algunes diferències.
BLOG o el racó de pensar
Flocs de neu
Rebien el nom de flocs de neu les notes curtes que Donald Rumsfeld anava repartint per tot el Pentàgon, quan era secretari de Defensa nordamericà, formulant idees i impartint ordres. És evident que no comparteixo, ni de lluny, les opinions d’aquest senyor, ni molt menys dictaré cap ordre. Però em va agradar aquesta denominació. Aquí s’emmagatzemen notes, reflexions curtes, i també s’analitzen microtendències. El concepte de microtrends el van formular Mark Penn i Kinney Zelesne, en el sentit que cal prestar atenció a petits fenòmens socials (subtils i invisibles) que, quan creuen un llindar determinat, poden créixer de forma exponencial i provocar canvis significatius.
Horitzons
El diccionari defineix l’horitzó com la línia que limita la part de la superfície de la Terra visible des d’un punt determinat. De forma més romàntica: allà on conflueixen el cel i la Terra. Jo pretenc ultrapassar aquesta línia. Així que aquesta secció conté un conjunt de reflexions amb visió prospectiva sobre temes que van més enllà de l’actualitat. I ho faig a partir de tres bases argumentals: els avenços científics, les innovacions tecnològiques i el seu impacte social. Escric horitzons, en plural, perquè no hi pot haver un únic punt de vista ni un únic escenari, sinó molts. No coneixem totes les variables que conformaran l’esdevenidor. Només sabem que el futur és una mirada que llancem envers l’horitzó i que ens torna en forma de preguntes.
Fantasies
La fantasia és la facultat humana de representar mentalment històries i imatges sense cap o amb escassa relació amb la realitat. I la ficció ve a ser el mateix: quelcom que és producte de la imaginació. Dins d’aquesta secció, hi cap tot això i molt més: signes, rastres, veus, senyals de llum, il·lusions i altres històries imaginàries. Però diuen que la realitat sempre supera la ficció.
L’ESCENARI
Vaig néixer el 1948, l’any que Claude Shannon va formular una funció que permetia calcular la informació d’un missatge en termes de bits. Potser és una casualitat, però la comunicació ha configurat la meva vida professional. Com a periodista, des de tot tipus de mitjans: impresos i audiovisuals. Com a director general de serveis audiovisuals en el govern de la Generalitat de Catalunya, quan vaig impulsar la digitalització de la TV. En l’àmbit de la regulació, com a conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. I sobretot com a professor titular de Comunicació Científica de la Universitat Autònoma de Barcelona. En el text següent, faig un recorregut per l’escenari que he viscut durant setanta anys.L’AUTOR
La meva vida, els meus anhels, els meus somnis i els meus oblits, comprimits en un espai reduït, però suficient.
L’OBRA
Aquí es recull allò que se’n diu el currículum.
Una autèntica llauna.
CONTACTE
SANTIAGO RAMENTOL MASSANA
santiago.ramentol@uab.cat