SANTIAGO RAMENTOL MASSANA
PRESAGIS
el futur de la ciència, les tecnologies,
la seva comunicació i
els seus impactes socials
L’APARADOR
Aquí s’exposen els títols dels textos i reflexions més recents o que em semblen més interessants. En aquesta ocasió, proposo els temes següents:
La ignorància informada
Ningú està segur de quins impactes socials tindran les tecnologies de la informació i de la comunicació (les TIC). Provocaran, sens dubte, canvis revolucionaris que ens portaran a nous estadis del coneixement humà. Però, serem més savis i més feliços? No se sap. L’únic que es pot dir (per experiència històrica) és que també originaran turbulències i caos.
Amunt, més enllà de l’horitzó
Quatre notícies recents volen donar resposta a les preguntes que molta gent es formula quan contempla el cel: el llançament de la nau Dart contra un asteroide, l’estrena d’una pel·lícula (“No miris amunt”) sobre l’amenaça d’impacte per part d’un cometa contra la Terra, la publicació d’un llibre sobre l’albirament d’un objecte d’origen hipotèticament intel·ligent, i la posada en òrbita del telescopi James Webb. Quatre notícies que ens situen més enllà de l’horitzó, en el centre del cosmos.
La gran amenaça
Míssils hipersònics, capaços de traslladar un o diversos caps nuclears, a sis vegades la velocitat del so; armes que prenen decisions autònomes, al marge de qui les ha disparat; guerra a l’espai, batalles cibernètiques… Molts experts assenyalen que la cursa d’armaments, que mai s’havia aturat, podria entrar, a partir d’ara, en un període d’acceleració i d’expansió. Es pot donar la paradoxa que, al mateix temps que es combaten les causes del canvi climàtic, es potenciï el perill de destrucció militar planetària.
Quan la dreta perd l’oremus
La reacció del PP i Vox davant de les paraules del Papa sobre les fractures a Espanya i el llegat americà no és un fenomen puntual. No suposa una rebequeria infantil passatgera, ni una reacció enfurismada sense perspectives de continuïtat. Respon a una estratègia perfectament treballada que no troba aturador: la fi de l’experiment Bergoglio i el retorn del nacionalcatolicisme.
La venjança de la geografia
L’aparador global s’està complicant, i molt: l’Oceà Pacífic com a epicentre (amb la Xina i EEUU de protagonistes), Rússia reclamant un nou paper imperial, l’arc de la crisi (l’Orient Mitjà) sempre present i greument conflictiu. I Europa, en permanent perplexitat, gairebé fora de joc. El controvertit intel·lectual nord-americà Robert D. Kaplan va anomenar aquests tipus de fenòmens com “La venjança de la geografia”.
Cap a una nova edat mitjana?
L’any 1972, Umberto Eco va escriure un capítol d’un llibre col·lectiu amb el títol La nova edat mitjana. La idea, compartida també pels altres autors, consistia en el fet que la societat de finals del segle XX, a causa de les seves profundes contradiccions econòmiques i socials, entre elles el deteriorament mediambiental, corria el risc de derivar en una nova versió de l’època medieval. Les paraules clau eren crisi i caos. ¿Es compliran aquells malsons, ara que s’ha publicat l’informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, avalat per l’ONU, i alguns grups radicals reclamen un decreixement global?
Democràcia en perill
La ciberguerra naixent no solament millora i perfecciona de forma exponencial la vella guerra política, basada en la desinformació, la intervenció electoral i altres “mesures actives”, sinó que planteja un autèntic desafiament a la democràcia global. Un llibre de l’expert Thomas Rid explica un segle de manipulació de la realitat, en la que hi van caure periodistes i mitjans de prestigi. Una advertència de cara al futur.
BLOG o el racó de pensar
Flocs de neu
Rebien el nom de flocs de neu les notes curtes que Donald Rumsfeld anava repartint per tot el Pentàgon, quan era secretari de Defensa nordamericà, formulant idees i impartint ordres. És evident que no comparteixo, ni de lluny, les opinions d’aquest senyor, ni molt menys dictaré cap ordre. Però em va agradar aquesta denominació. Aquí s’emmagatzemen notes, reflexions curtes, i també s’analitzen microtendències. El concepte de microtrends el van formular Mark Penn i Kinney Zelesne, en el sentit que cal prestar atenció a petits fenòmens socials (subtils i invisibles) que, quan creuen un llindar determinat, poden créixer de forma exponencial i provocar canvis significatius.
Horitzons
El diccionari defineix l’horitzó com la línia que limita la part de la superfície de la Terra visible des d’un punt determinat. De forma més romàntica: allà on conflueixen el cel i la Terra. Jo pretenc ultrapassar aquesta línia. Així que aquesta secció conté un conjunt de reflexions amb visió prospectiva sobre temes que van més enllà de l’actualitat. I ho faig a partir de tres bases argumentals: els avenços científics, les innovacions tecnològiques i el seu impacte social. Escric horitzons, en plural, perquè no hi pot haver un únic punt de vista ni un únic escenari, sinó molts. No coneixem totes les variables que conformaran l’esdevenidor. Només sabem que el futur és una mirada que llancem envers l’horitzó i que ens torna en forma de preguntes.
Fantasies
La fantasia és la facultat humana de representar mentalment històries i imatges sense cap o amb escassa relació amb la realitat. I la ficció ve a ser el mateix: quelcom que és producte de la imaginació. Dins d’aquesta secció, hi cap tot això i molt més: signes, rastres, veus, senyals de llum, il·lusions i altres històries imaginàries. Però diuen que la realitat sempre supera la ficció.
L’ESCENARI
Vaig néixer el 1948, l’any que Claude Shannon va formular una funció que permetia calcular la informació d’un missatge en termes de bits. Potser és una casualitat, però la comunicació ha configurat la meva vida professional. Com a periodista, des de tot tipus de mitjans: impresos i audiovisuals. Com a director general de serveis audiovisuals en el govern de la Generalitat de Catalunya, quan vaig impulsar la digitalització de la TV. En l’àmbit de la regulació, com a conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. I sobretot com a professor titular de Comunicació Científica de la Universitat Autònoma de Barcelona. En el text següent, faig un recorregut per l’escenari que he viscut durant setanta anys.L’AUTOR
La meva vida, els meus anhels, els meus somnis i els meus oblits, comprimits en un espai reduït, però suficient.
L’OBRA
Aquí es recull allò que se’n diu el currículum.
Una autèntica llauna.
CONTACTE
SANTIAGO RAMENTOL MASSANA
santiago.ramentol@uab.cat