Aquí he reunit tots els flocs de neu i els tuits publicats sobre l’intent de l’extrema dreta de crear un internacional populista. Amb ells, he construït una mena de tauler d’investigació (investigation board), en forma de llistat textual (no gràfic), i amb els corresponents vectors de connexió. És semblant a allò que fan els detectius a les pel·lícules de cine negre, penjant retalls de diari i fotos a les parets, i interconnectant-les amb un retolador. El propòsit és que el model no sigui estàtic, sinó dinàmic, afegint-hi elements a mesura que es vagin produint novetats o ampliant la recerca.
La major part de les informacions prové de fonts publicades en els grans mitjans de referència globals o en la mateixa Wikipedia (també les notes i les referències), d’altres procedeixen dels mateixos protagonistes (pàgines web, llibres i altres documents), i algunes són fruit d’una investigació més aprofundida dins de les xarxes, a partir de documents igualment accessibles, però menys a l’abast de tothom.
L’objectiu consisteix que la interconnexió de les diverses fonts creï coneixement, i permeti entreveure els moviments que s’estan produint i els que succeiran en un futur. En ciència, els textos que recullen l’estat de la qüestió d’una investigació determinada, a partir dels diversos treballs publicats, reben el nom d’articles de recopilació. Doncs això.
Flocs de neu sobre populisme i ultradreta.
(1) Els atacs ferotges de Vox (i també el PP) contra el confinament no són espontanis, sinó que responen a una estratègia dictada des dels centres de decisió internacionals d’ultradreta, on ells s’emmirallen. Es vol rendibilitzar les morts, el patiment i la crisi econòmica per guanyar espai polític a tot el món.
(2) Marion Maréchal (Le Pen) és neta de Jean-Marie Le Pen i neboda de Marine Le Pen. Ha fundat una universitat alternativa (ISSEP), amb seu a Lyon (i delegació a Madrid), amb l’objectiu de formar els futurs líders de la “dreta vertadera”, i “d’afavorir el naixement d’una generació de nous responsables de decisions”. És a dir, líders. Els interlocutors a Espanya són Vox i alguns membres de la FAES.
(3) Les dues persones de Vox relacionades amb l’ISSEP de Marion Maréchal Le Pen són Gabriel Ariza i sobretot Kiko Méndez-Monasterio. Gabriel Ariza és fundador de la web InfoVaticana, lligada al cardenal Robert Sarah (crític amb el Papa Francesc), i als sectors catòlics més conservadors. Les lluites dins del Vaticà tenen enormes repercussions polítiques internacionals.
(4) Gabriel Ariza, fundador de la web ultracatòlica InfoVaticana, és fill de Julio Ariza, president del grup mediàtic d’extrema dreta Intereconomia. Gabriel Ariza és qui va posar en contacte Santiago Abascal (Vox) amb Mateo Salvini. Vox, amb fons no coneguts, ha salvat intereconomia de la fallida: ara es diu El Toro TV (títol tronat amb ressonàncies espanyolistes).
(5) La persona de Vox més lligada a l’ISSEP de Marion Maréchal Le Pen és Kiko Méndez-Monasterio, autor del llibre “Hay un camino a la derecha”. Fou director de “La Gaceta de los negocios” (Intereconomía) i ara és el conseller àulic de Santiago Abascal. Ell traça l’estratègia de Vox.
(6) Gabriel Ariza, Santiago Abascal, Mateo Salvini…, “The Movement” (internacional populista). Amb seu a Brussel·les. Fundada per Steve Bannon (exassessor de la màxima confiança de Donald Trump), i Mischaël Modrikamen, líder popular belga. Vistiplau de Marine Le Pen, Viktor Orbán, Georgia Meloni (cofundadora del “Fratelli d’Italia”) i d’una llarga llista de dirigents i moviments ultradretans i populistes. Delegat per a Amèrica Llatina: Eduardo Bolsonaro, fill del president del Brasil, Jair “Messias” Bolsonaro. “The Movement” rep força capital d’origen estatunidenc.
(7) Santiago Abascal té un problema greu. I és ell mateix. Rostre i posat d’inquisidor. Il·luminat. Excloent. Sempre amb la seva pistola Smith & Wesson a sobre. I això, quan els líders de l’extrema dreta europea es presenten com a moderns i simpàtics. Santiago Abascal no sap com moure’s en aquest ambient més sofisticat de la nova extrema dreta populista. El consideren com una relíquia del passat. Sembla un retrat del Conde-duque de Olivares.
(8) Quan Stephen (Steve) K. Bannon va arribar a París, després de trencar aparentment amb Donald Trump, es va instal·lar a una suite de l’hotel Bristol (a 32.000 $ la nit). Tenia molts diners i un suport financer molt poderós darrere. El seu objectiu: internacionalitzar el populisme. Ell i Benjamin Harnwell van llogar, per dinou anys, la imponent cartoixa Trisulti, a prop de Roma, amb l’objectiu de formar “gladiadors populistes i nacionalistes”. La transacció ha passat pels tribunals.
(9) Benjamin Harnwell és el pare de l’institut Dignitatis Humanae, que agrupa els sectors més ultramuntans del Vaticà. La seu d’aquesta organització és justament a la cartoixa Trisulti. Fins fa poc, la presidia el cardenal fonamentalista Raymond Burke. En el seu consell assessor (i potser directiu) hi figura el cardenal Renato Rafaele Martino (crític amb el darwinisme, al qual va qualificar de “fill del marxisme”). D’allà surten bona part de les campanyes (sempre subtils) contra el Papa Francesc.
(10) Raymond Burke, cardenal estatunidenc, és un dels líders de l’ala més conservadora de l’Església catòlica (diu que avui és una “nau sense timó”). Dedica molt temps a què el revesteixin. I acostuma a presentar-se a les parròquies arrossegant una immensa capa vermella desplegada i sustinguda per jovenets.
(11) Steve Bannon (declarat admirador de Vladimir Putin) va obrir a Roma una delegació de Breitbar News, el seu mitjà de capçalera. Bannon considera que Roma pot ser l’epicentre, al voltant del qual es moguin les diverses organitzacions ultraconservadores (laiques i religioses). Entre els finançadors d’aquestes idees, hi figura el multimilionari Robert Mercer, propietari d’una fundació ultradretana que patrocina, als Estats Units, l’ONG “Convention of States” i altres causes de signe populista.
(12) Robert Mercer, un dels grans donants a la campanya de Donald Trump (2016), és fundador (amb Bannon i l’analista de l’MI6 Alastair MacWillson) de la companyia d’anàlisi de dades Cambridge Analytica (SCL Group), ara semiclausurada, origen de nombrosos escàndols polítics. També n’és copropietari. Bannon va proposar el britànic Alexander Nix (expert en ciberseguretat) com a conseller delegat de la companyia, que té la seva seu a Londres. Nix la definia com una companyia que actua a l’ombra. Mercer és també molt generós amb el Tea Party i en especial amb el Tea Party Patriots.
(13) Cambridge Analytica (CA) va recollir, emmagatzemar i creuar entre 50 i 100 milions de dades (generalment perfil d’usuaris) procedents de Facebook, amb el coneixement d’aquesta xarxa social (no ha quedat del tot clar quin paper va jugar Mark Zuckerberg en aquest embolic). Es van crear perfils psicogràfics i ubicació de cada investigat. I aquestes dades es van fer servir per alimentar campanyes polítiques de la dreta populista: campanya de Ted Cruz (Tea Party), campanya de Donald Trump,suport a Rodrigo Duarte a Filipines, campanya a favor del Brexit… Es van trobar traces d’una possible relació de Cambridge Analytica amb Rússia. CA va oferir els seus serveis a Vox, però l’operació no va quallar perquè eren massa cars.
(14) Ara caldria seguir la trajectòria d’Alexander Nix, perquè, una vegada clausurada Cambridge Analytica (almenys aparentment), va trobar refugi a l’empresa Emerdata Ld., relacionada també amb la Família Mercer. Un dels seus directors era l’empresari xinès Johnson Chun Shun Ko, a la vegada vicepresident de Frontier Services Group, una companyia de seguretat amb seu a Hong Kong i que opera a l’Àfrica. Està presidida per l’empresari Erik Prince, amic personal de Donald Trump i molt lligat a la CIA. Proper a Vladimir Putin. Es confessa catòlic i llibertari. I dona diners als moviments més conservadors. Prince va ser el fundador de la companyia de mercenaris i exèrcits privats Blackwater, ara anomenada Academi i propietat d’un grup d’inversors.
(15) La família Koch és l’altra gran donant per a les causes conservadores i llibertàries. Charles i el difunt David han invertit molts diners en contra la teoria del canvi climàtic, la sanitat pública (reforma Obama), i a favor de reduir la presència de l’Estat a la mínima expressió. Ultraliberalisme fins a les últimes conseqüències.
(16) El Tea Party Patriots és l’ala més llibertària del Tea Party, amb finançament de Robert Mercer i sospites de diners d’origen rus (avui no són incompatibles). Anuncia una conspiració socialista contra Amèrica. I reclama que siguin els ciutadans (no el Govern) els qui decideixin lliurement com combatre la covid19.
(17) Hi ha sospites, ja força fonamentades, que el servei militar d’intel·ligència rus (GRU), alguns grups de mercenaris sota la seva direcció (especialment hacquers), amb el vistiplau del mateix Vladimir Putin, donen suport logístic i financer a grups ultradretans i a moviments populistes en general.
(18) Una vegada reunits en el taulell d’investigació aquest nombre variable de flocs de neu sobre la ultradreta, arribo a la conclusió (provisional) següent: el populisme s’organitza entorn de les teories llibertàries (ultraliberals i conservadores), amb molt capital de procedència diversa i amb la voluntat no dissimulada d’assolir el poder global. Els influencers globals d’aquest conglomerat ideològic pensen que la covid19 és una oportunitat.
(19) Hi ha una frase de Steve Bannon, personatge que pretén moure els fils de l’extrema dreta populista a Amèrica i Europa, sempre present a totes les salses, que avala la hipòtesi de l’oportunitat de la crisi del covid19. Diu Bannon al periodista Michael Lewis: “La ira i la por són el que atrau la gent a les urnes”.
(20) ¿Però tots els objectius consisteixen a omplir les urnes de vots? ¿Tenen accés a les armes alguns grups d’ultradreta? La tradició diu que sí. I algunes dades apunten a la mateixa direcció. Abascal sovint va armat, segons pròpia confessió. L’excusa: amenaces d’ETA. A finals de maig de 2020, El País recuperava una informació sempre bromosa, estranya, surrealista: el coronel de la Guàrdia Civil Rodolfo Sanz Sánchez, àlies Rudolf, segueix essent investigat (des de ja fa cinc anys) per haver suposadament creat una xarxa de subministrament d’armes a l’extrema dreta, i també a delinqüents.
(21) Rodolfo Sanz Sánchez, àlies Rudolf, tenia un traster ple d’armes de guerra, milers de cartutxos i explosius. El País situa aquest arsenal en un edifici de número 199 del carrer Embajadores de Madrid. El fil que va portar a l’evidència va ser una pistola trobada en mans del cap de la Falange Manuel Andrino, un dels assaltants de Blanquerna. També va vendre suposadament una metralladora a un altre candidat de Falange. Però el coronel de la Guàrdia Civil no n’era el cap de l’organització secreta, sinó el segon. L’autèntic number one era, és, un tal Jesús G. (àlies El Grande), un civil el cognom del qual, per ara, no s’ha fet públic.
(22) No sabíem gaire bé res de Steve Bannon quan, de sobte, a finals d’agost de 2020, els mitjans dels Estats Units van anunciar la seva detenció i la de tres persones més acusades d’estafa. Van orquestrar una campanya a la xarxa per a finançar la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic, una de les obsessions més recurrents de Donald Trump. Van recaptar, segons els fiscals del cas, 25 milions de dòlars.
(23) Si analitzem els companys de viatge de Bannon, observarem que els diners obtinguts no eren per a construir un mur ni tampoc per a alimentar les butxaques dels acusats (encara que sí per a mantenir un alt ritme de vida). És més probable que tinguessin una finalitat política. No són uns qualsevols. Brian Kolfage, un veterà de la força aèria, ferit, triple amputat i amb cadira de rodes, es dedica a aconseguir diners per a les causes conservadores. Andrew Badolato és un empresari ric, ultraconservador, que col·labora, entre altres moltes institucions, amb DARPA, el laboratori de recerca de l’Exèrcit dels Estats Units, en temes diversos, entre els quals destaquen les aplicacions de biotecnologia i d’intel·ligència artificial. Està relacionat amb campanyes de desinformació. No tinc ni idea sobre qui és Timothy Shea. El seu nom coincideix amb un conegut advocat que va treballar a l’administració Trump, d’idees conservadores, que el 2020 figura com a responsable interí de l’agència del control de drogues (la Drug Enforcement Administration DEA). Va aconseguir que agents de la DEA col·laboressin en la repressió dels manifestants que protestaven per la mort de George Floyd en mans de la policia.