BLOG
La ignorància informada
Ningú està segur de quins impactes socials tindran les tecnologies de la informació i de la comunicació (les TIC). Provocaran, sens dubte, canvis revolucionaris que ens portaran a nous estadis del coneixement humà. Però, serem més savis i més feliços? No se sap. L’únic que es pot dir (per experiència històrica) és que també originaran turbulències i caos.
Amunt, més enllà de l’horitzó
Quatre notícies recents volen donar resposta a les preguntes que molta gent es formula quan contempla el cel: el llançament de la nau Dart contra un asteroide, l’estrena d’una pel·lícula (“No miris amunt”) sobre l’amenaça d’impacte per part d’un cometa contra la Terra, la publicació d’un llibre sobre l’albirament d’un objecte d’origen hipotèticament intel·ligent, i la posada en òrbita del telescopi James Webb. Quatre notícies que ens situen més enllà de l’horitzó, en el centre del cosmos.
La gran amenaça
Míssils hipersònics, capaços de traslladar un o diversos caps nuclears, a sis vegades la velocitat del so; armes que prenen decisions autònomes, al marge de qui les ha disparat; guerra a l’espai, batalles cibernètiques… Molts experts assenyalen que la cursa d’armaments, que mai s’havia aturat, podria entrar, a partir d’ara, en un període d’acceleració i d’expansió. Es pot donar la paradoxa que, al mateix temps que es combaten les causes del canvi climàtic, es potenciï el perill de destrucció militar planetària.
Quan la dreta perd l’oremus
La reacció del PP i Vox davant de les paraules del Papa sobre les fractures a Espanya i el llegat americà no és un fenomen puntual. No suposa una rebequeria infantil passatgera, ni una reacció enfurismada sense perspectives de continuïtat. Respon a una estratègia perfectament treballada que no troba aturador: la fi de l’experiment Bergoglio i el retorn del nacionalcatolicisme.
La venjança de la geografia
L’aparador global s’està complicant, i molt: l’Oceà Pacífic com a epicentre (amb la Xina i EEUU de protagonistes), Rússia reclamant un nou paper imperial, l’arc de la crisi (l’Orient Mitjà) sempre present i greument conflictiu. I Europa, en permanent perplexitat, gairebé fora de joc. El controvertit intel·lectual nord-americà Robert D. Kaplan va anomenar aquests tipus de fenòmens com “La venjança de la geografia”.
Cap a una nova edat mitjana?
L’any 1972, Umberto Eco va escriure un capítol d’un llibre col·lectiu amb el títol La nova edat mitjana. La idea, compartida també pels altres autors, consistia en el fet que la societat de finals del segle XX, a causa de les seves profundes contradiccions econòmiques i socials, entre elles el deteriorament mediambiental, corria el risc de derivar en una nova versió de l’època medieval. Les paraules clau eren crisi i caos. ¿Es compliran aquells malsons, ara que s’ha publicat l’informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, avalat per l’ONU, i alguns grups radicals reclamen un decreixement global?
Democràcia en perill
La ciberguerra naixent no solament millora i perfecciona de forma exponencial la vella guerra política, basada en la desinformació, la intervenció electoral i altres “mesures actives”, sinó que planteja un autèntic desafiament a la democràcia global. Un llibre de l’expert Thomas Rid explica un segle de manipulació de la realitat, en la que hi van caure periodistes i mitjans de prestigi. Una advertència de cara al futur.
La revolució conservadora i el Vaticà
L’extrema dreta global reuneix les seves forces y passa a l’acció. A principis de juliol, una quinzena de partits ultraconservadors va signar un document contra la deriva federalista de la Unió Europea. És la “primera pedra” d’una gran aliança, van dir. Steve Bannon havia plantat la llavor. S’anomena The Movement. Alguns volen conquerir el Vaticà.
No hi ha certeses
Pere Aragonès i Pedro Sánchez ha fet la seva aposta envers el demà. Han fixat els seus objectius a llarg termini (el 2050) i han establert les seves prioritats immediates. Han posat les cartes sobre la taula de diàleg i negociació. Però el futur és líquid, obert i incert. D’aquí al 2050, es produiran esdeveniments que interferiran o interactuaran amb els propòsits fets públics pels dos presidents.
Un silenci espès
Quan Roger Torrent era president del Parlament de Catalunya va ser objecte de vigilància secreta mitjançant un programa de ciberespionatge, anomenat Pegasus, que controla les trucades i tota l’activitat a la xarxa sense deixar-hi rastre. Ara Torrent n’ha escrit un llibre que es llegeix com una novel·la negra. Però, qui va ser-ne el responsable? I el beneficiari? Silenci espès.
Plorar o governar
Si s’apliqués el criteri de prioritzar el full de ruta envers independència abans que governar, tal com va proposar l’expresident Quim Torra i defensen, encara ara, força dirigents de Junts per Catalunya, la Generalitat estaria en funcions durant un temps indefinit. La sobirania, en ple segle XXI, és un somni que requereix gestionar la complexitat per convertir-se en realitat.
Mil i una consideracions sobre la mort
La covid 19 ha estat una pandèmia letal: camí cap als 3 milions de morts a tot el món, milers de morts a Espanya i a Catalunya. I sorprenentment, en plena crisi del coronavirus, se n’ha parlat poc de la mort i dels morts, dels seus patiments i dels seus sentiments, moments abans que arribés la foscor eterna. I després? Hi ha un després?
Nova extrema dreta: desafiament global
He reunit tots els flocs de neu i els tuits publicats sobre l’intent de l’extrema dreta de crear una internacional populista. Amb ells, he construït un tauler d’investigació (investigation board), en forma de llistat textual (no gràfic). És semblant a allò que fan els detectius a les pel·lícules de cine negre.
Contes de negra nit (2) L’Acadèmia dels Desconfiats (i el cercle dels silenciosos desconeguts)
Un grup de set persones (cinc dones i dos homes) es reuneixen a la vella Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona per a combatre l’aliança dels grans Serveis d’Intel·ligència, amb el nom de Priorat de Sió. Formen el Cercle dels Silenciosos Desconeguts. Un nombrós equip de col·laboradors participen en la lluita. Tres han estat assassinats en tres cementiris.
Ànsia de trobar vida més enllà de la Terra
Els mitjans de comunicació es van fer ressò, el passat juny (2019), del descobriment d’un sistema solar amb dos planetes que, diuen, tenen unes condicions que permeten contenir vida. L’estrella al voltant de la qual orbiten, Teegarden, és una nana roja que està a una distància de 12,5 anys llum. Però no ens fem massa il·lusions.
Quan els plàtans eren com els humans
Moltes persones es neguen a menjar carn perquè provenen d’éssers vius semblants als humans. Però sovint no es tenen en compte altres coincidències. Per exemple: la composició de les cèl·lules entre els humans i els plàtans (que també són éssers vius), és també molt semblant, tot i algunes diferències.
Izpisúa: els límits de l’ètica científica
Un equip dirigit per Juan Carlos Izpisúa ha injectat cèl·lules mare humanes en embrions de mico. Els investigadors volen generar òrgans compatibles per a trasplantaments. L’objectiu és bo. Però és una pràctica força irresponsable, tenint en compte els dubtes que això genera.
Quan les cèl·lules van decidir col·laborar
El Dictyostelium és una ameba molt primitiva, que probablement va fer el pas des de les cèl·lules úniques a les cèl·lules col·laboradores, les quals van antecedir els animals pluricel·lulars. D’això fa uns mil milions d’anys.
¿Cotxes elèctrics sense bateries?
Un cotxe elèctric intel·ligent, amb conducció autònoma, sense bateries, l’electricitat del qual prové dels carrers, les carreteres o les autopistes. Va ser previst fa gairebé 50 anys. Pot ser realitat en un futur?
El dia que Trump no va saber el que es feia
Donald Trump, en la seva imperícia ignorant, va voler perpetrar un atac en tota regla contra Iran. Volia bombardejar instal·lacions militars. Hagués pogut originar una catàstrofe mundial: política, però sobretot econòmica. Encara sort que es va desdir en 10 minuts. Els militars li van explicar que la guerra, avui en dia, va per altres viaranys: l’espai cibernètic.
Per què existeix alguna cosa en comptes de no res?
Un sol punt, tan petit, que mesura menys que un àtom. Aquest és l’inici de totes les coses, segons les teories cosmològiques més acceptades. I a partir d’aquí comença la llarga història de la matèria i de la vida. Del Cosmos. És l’esbós primigeni de la complexitat i de la intel·ligència. ¿És el factor que porta finalment a una destrucció inevitable?
Empresaris explotadors i, a la vegada, treballadors explotats
Byung-Chul Han, professor de Filosofia a Berlín, sosté que la societat disciplinària que va caracteritzar bona part del segle XX ha estat substituïda per la societat del rendiment. Neix un nou model laboral: empresaris i treballadors al mateix temps. Són els autònoms.
Per què els goril•les no gestionen els zoos?
Thomas Suddendorf va plantejar una pregunta pertorbadora: ¿per què nosaltres, els éssers humans, dirigim els parcs zoològics, i no els goril·les? Suddendorf estudia l’evolució de la ment humana. La seva pregunta pressuposava que els goril·les són avantpassats nostres i que, en algun moment, es van quedar aturats en l’aventura de l’evolució. Però per què va succeir tot això? Els humans en som l’últim capítol?
Contes de negra nit (1) N factorial
Els serveis d’intel·ligència de les principals potències han creat un organisme comú, al marge dels governs dels quals teòricament depenen. Són el poder real. Un poder malèfic que vol dominar el món i determinar el seu futur. Un vell i estrafolari matemàtic descobreix el complot, i és assassinat. És el primer Conte de negra nit, i es titula “N factorial”
Un premi a l’inconformisme
A la dècada dels 50 del segle passat, els magatzems nord-americans de vestits i complements Lord & Taylor, una mena de Zara de luxe, atorgaven un premi al pensament independent. Heu entès bé: al pensament independent. Us imagineu això ara? Per exemple: un gran centre comercial, un banc, un diari o, fins i tot, una televisió privada o pública promovent el pensament crític?
CONTACTE
SANTIAGO RAMENTOL MASSANA
santiago.ramentol@uab.cat